GAME OVER

Pablo, de 29 anys pateix una paraplegia i aquesta és la seva historia.
Fa dos anys, en Pablo sopava a casa del seu amic a Castelldefels. Dues copes de vi van disminuir els seus reflexes i van canviar la seva vida.
Quan tornava a casa i a l'alçada de Granvia 2 va patir un accident . "Vaig caure i només sentia dolor, un dolor molt fort"
Al despertar a l'hospital no sentia les cames. Una minusvalia medular l'impedia, l'impedeix i l'impedirà caminar la resta de la seva vida. "Sento com si flotés".
Avuí, en Pablo, després d'un any a l'hospital i un altre intentant fer vida normal, ens explica tot el que pensa i sap sobre les conseqüencies dels accidents de tràfic. Ens passa un video on podem veure molts casos de nois i noies joves que estan patint una paraplègia, tertaplègia o dany cerebral causat per un accident de trànsit i ens explica en primera persona com es viure en una cadira de rodes.
Ens diu que patir una minusvalia és molt car; la cadira que fa servir costa uns 3.5000 €, i qui no la pot pagar ha de carregar amb una de 20 kg.
"El que primer que et creua pel cap es tirar-te un tret"
I és que en Pablo asegura que viure depenent d'una cadira de rodes no és gens facil, però t'hi acostumes. Ens concreta que el pitjor de ser paraplègic no és anar amb cadira de rodes, és la mala passada, el canvi radical de vida i sobretot les llagues, que es formen a les parts del cos sense sensibilitat i sense adonar-te'n es van fent grans i poden arribar als ossos.
Ens explica que la gent del carrer el mira i intenta ajudar-lo, pero ens esmenta que més que ajudar el que acaban fent és molestar.
Acaba la xerrada convidant-nos a fer de voluntaris a la Gutmann, una associació on podrem contribuïr a ajudar a persones amb tetraplègies o altres problemes i dient-nos que els accidents de trànsit no són cap tonteria, que evitar-los és molt fàcil i les conseqüencies, molt difícils.